És un fet habitual. Tot i que avui sabem que no és així, diem que el Sol “ix” per l’Est i “es posa” per l’Oest. L’explicació més senzilla per aquest fenomen és que la Terra està quieta (ja que no percebem en cap moment que es moga) i que el Sol dóna voltes al seu voltant. Com explicar si no, que desaparega per un costat i aparega pel costat contrari? La humanitat va haver d’esperar milers d’anys abans que un clergue catòlic d’origen polonès, Nicolau Copèrnic, aconseguís donar una explicació més propera a la realitat.

Durant segles va dominar una visió geocèntrica de l’Univers d’acord amb el sistema de Ptolomeu, geòmetra excel·lent del segle II, que va proposar un model d’Univers molt rigorós. Hi va haver alguna proposta heliocèntrica que situava el Sol en el centre de l’Univers com la d’Aristarc en el segle III aC, però la manca de càlculs precisos va fer que no se li prestés gaire atenció: el model de Ptolomeu va dominar durant segles a Occident. La humanitat va haver d’esperar que Nicolau Copèrnic, afavorit per un clima de vitalitat científica en el Renaixement, proposés un model heliocèntric revolucionari i rigorós. Les seves idees es van difondre ràpidament per Europa gràcies a un opuscle titulat Commentariolus i van causar un gran enrenou.

Tot intent de descriure l’Univers havia topat sempre amb el mateix problema: els planetes es comportaven d’una manera estranya. En lloc de mantenir una trajectòria constant, amb la resta de cossos de la volta  celeste, els planetes (errantes, en grec) aturaven de manera imprevisible el seu itinerari i reculaven.
I si la Terra no fos el centre de l’Univers? I si el lloc on habitem fos un errant més girant al voltant del Sol? Això explicaria l’estrany comportament dels planetes més allunyats del Sol, l’òrbita dels quals és més gran o el seu desplaçament més lent, de manera que la Terra “els avança”, cosa que produeix l’efecte òptic que alguns planetes emprenen una trajectòria en sentit contrari a l’habitual.

És necessària, sens dubte, una ment brillant com la de Copèrnic per atrevir-se a pensar d’una manera totalment contrària a allò que tota una societat dóna per vàlid. L’astrònom polonès va plantejar una idea revolucionària que canviaria per sempre la concepció de l’Univers i obriria nous camins en l’astronomia. Però el seu mèrit no va consistir només a concebre una idea brillant. Copèrnic va estar envoltat de científics, astrònoms i matemàtics. Va parlar amb ells, va debatre i considerar les seves idees. De fet, va ser un altre astrònom, Georg Joachim von Lauchen, qui fascinat pels descobriments de Copèrnic va persuadir-lo per publicar la seva obra. Copèrnic havia estat treballant durant més de 25 anys en la seva teoria, i no obstant això, es resistia a publicar-la perquè no acabava de funcionar tot en el seu sistema.
Explica la llegenda que Copèrnic va rebre De revolutionibus orbium coelestium en el seu llit de mort, però el més probable és que mai veiés publicada l’obra que recollia el treball de la seva vida. Tanmateix, Kepler, Galileu i Newton sí que van poder aprofitar el seu llegat per avançar més en els misteris insondables de l’Univers.