S’anomenen vies pecuàries a aquells camins transhumants (mòbils) que uneixen llocs destinats a la ramaderia per a que els pastors puguen portar els seus ramats als millors llocs amb menjar.
En Espanya les vies pecuàries constitueixen prop de 125 mil quilòmetres de camí destinats al ramat de tipus trashumant i equival a unes 450 mil hectàries. En termes jurídics aqeustes vies resulten ser bens de domini públic pel que la titularitat de les mateixes les exerceixen les comunitats autònomes.
Les vies pecuàries són grans fonts biològiques ja que en elles creixen distints tipus de vegetació i són l’habitat de diferents espècies d’animals. Per un altre costar són canals de comunicació, rutes planetes i més o menys rectes que es claven entre les muntanyes facilitant el pas entre poblacions, ja que són camins més curts i fàcils de transitar.
Es classifiquen depenent de l’amplària del camí.
La via pecuària en la que nosaltres hem fet l’itinerari és una ruta que transcorre en gran part per dins del barranc. D’aquesta manera era molt més fàcil salvar els desnivells que hi ha entre la zona de l’Hort de Soriano i la Vall de la Valldigna. La ruta que nosaltres hem analitzat comunicava la zona esmentada de l’Hort de Soriano amb la pista forestal que puja al Molló de Miramar.