\u00c9s un fet habitual. Tot i que avui sabem que no \u00e9s aix\u00ed, diem que el Sol “ix” per l’Est i “es posa” per l’Oest. L’explicaci\u00f3 m\u00e9s senzilla per aquest fenomen \u00e9s que la Terra est\u00e0 quieta (ja que no percebem en cap moment que es moga) i que el Sol d\u00f3na voltes al seu voltant. Com explicar si no, que desaparega per un costat i aparega pel costat contrari? La humanitat va haver d’esperar milers d’anys abans que un clergue cat\u00f2lic d’origen polon\u00e8s, Nicolau Cop\u00e8rnic, aconsegu\u00eds donar una explicaci\u00f3 m\u00e9s propera a la realitat.<\/p>\n
<\/p>\n
Durant segles va dominar una visi\u00f3 geoc\u00e8ntrica de l’Univers d’acord amb el sistema de Ptolomeu, ge\u00f2metra excel\u00b7lent del segle II, que va proposar un model d’Univers molt rigor\u00f3s. Hi va haver alguna proposta helioc\u00e8ntrica que situava el Sol en el centre de l’Univers com la d’Aristarc en el segle III aC, per\u00f2 la manca de c\u00e0lculs precisos va fer que no se li prest\u00e9s gaire atenci\u00f3: el model de Ptolomeu va dominar durant segles a Occident. La humanitat va haver d’esperar que Nicolau Cop\u00e8rnic, afavorit per un clima de vitalitat cient\u00edfica en el Renaixement, propos\u00e9s un model helioc\u00e8ntric revolucionari i rigor\u00f3s. Les seves idees es van difondre r\u00e0pidament per Europa gr\u00e0cies a un opuscle titulat Commentariolus i van causar un gran enrenou.<\/p>\n
Tot intent de descriure l’Univers havia topat sempre amb el mateix problema: els planetes es comportaven d’una manera estranya. En lloc de mantenir una traject\u00f2ria constant, amb la resta de cossos de la volta\u00a0 celeste, els planetes (errantes, en grec) aturaven de manera imprevisible el seu itinerari i reculaven.
\nI si la Terra no fos el centre de l’Univers? I si el lloc on habitem fos un errant m\u00e9s girant al voltant del Sol? Aix\u00f2 explicaria l’estrany comportament dels planetes m\u00e9s allunyats del Sol, l’\u00f2rbita dels quals \u00e9s m\u00e9s gran o el seu despla\u00e7ament m\u00e9s lent, de manera que la Terra “els avan\u00e7a”, cosa que produeix l’efecte \u00f2ptic que alguns planetes emprenen una traject\u00f2ria en sentit contrari a l’habitual.<\/p>\n
\u00c9s necess\u00e0ria, sens dubte, una ment brillant com la de Cop\u00e8rnic per atrevir-se a pensar d’una manera totalment contr\u00e0ria a all\u00f2 que tota una societat d\u00f3na per v\u00e0lid. L’astr\u00f2nom polon\u00e8s va plantejar una idea revolucion\u00e0ria que canviaria per sempre la concepci\u00f3 de l’Univers i obriria nous camins en l’astronomia. Per\u00f2 el seu m\u00e8rit no va consistir nom\u00e9s a concebre una idea brillant. Cop\u00e8rnic va estar envoltat de cient\u00edfics, astr\u00f2noms i matem\u00e0tics. Va parlar amb ells, va debatre i considerar les seves idees. De fet, va ser un altre astr\u00f2nom, Georg Joachim von Lauchen, qui fascinat pels descobriments de Cop\u00e8rnic va persuadir-lo per publicar la seva obra. Cop\u00e8rnic havia estat treballant durant m\u00e9s de 25 anys en la seva teoria, i no obstant aix\u00f2, es resistia a publicar-la perqu\u00e8 no acabava de funcionar tot en el seu sistema.
\nExplica la llegenda que Cop\u00e8rnic va rebre De revolutionibus orbium coelestium en el seu llit de mort, per\u00f2 el m\u00e9s probable \u00e9s que mai vei\u00e9s publicada l’obra que recollia el treball de la seva vida. Tanmateix, Kepler, Galileu i Newton s\u00ed que van poder aprofitar el seu llegat per avan\u00e7ar m\u00e9s en els misteris insondables de l’Univers.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00c9s un fet habitual. Tot i que avui sabem que no \u00e9s aix\u00ed, diem que el Sol “ix” per l’Est i “es posa” per l’Oest. L’explicaci\u00f3 m\u00e9s senzilla per aquest fenomen \u00e9s que la Terra est\u00e0 quieta (ja que no … <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":282,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-284","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/www.pasherco.es\/blogCienciesAve\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/284"}],"collection":[{"href":"http:\/\/www.pasherco.es\/blogCienciesAve\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/www.pasherco.es\/blogCienciesAve\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.pasherco.es\/blogCienciesAve\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.pasherco.es\/blogCienciesAve\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=284"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/www.pasherco.es\/blogCienciesAve\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/284\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":285,"href":"http:\/\/www.pasherco.es\/blogCienciesAve\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/284\/revisions\/285"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/www.pasherco.es\/blogCienciesAve\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/282"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/www.pasherco.es\/blogCienciesAve\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=284"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}